LOADING CLOSE

GESTIÓ DEL REBUIG ALIMENTARI A LA GRAN DISTRIBUCIÓ

GESTIÓ DEL REBUIG ALIMENTARI A LA GRAN DISTRIBUCIÓ

El “VII punt de Trobada AECOC contra el malbaratament alimentari” va reunir, el passat 26 de setembre, a més de 300 professionals d’empreses, administracions i ONG. Durant l’esdeveniment s’ha presentat l’estudi Gestió del rebuig alimentari en la gran distribució, amb el qual Nielsen i Checkpoint, en col·laboració amb AECOC, han analitzat l’impacte de la pèrdua d’aliments frescos a les grans cadenes de distribució.

Aquest esdeveniment s’emmarca en la “2ª Setmana contra el Rebuig Alimentari”, una iniciativa liderada per les empreses de la indústria i la distribució alimentària que té com a objectiu ajudar el consumidor a optar per un consum responsable i fer un bon ús dels aliments en la seva llar per evitar el malbaratament. La Setmana ofereix tallers d’aprofitament, receptes per aprofitar els excedents i activitats formatives en escoles d’educació primària de tot el pais.

El Punt de Trobada ha posat el focus sobre destacats casos d’èxit en la gestió del rebuig en tota la cadena de valor, amb la participació d’empreses i projectes com Damm, Too Good to Go, Upprinting Food, Grup Nufri, Sonae, Food for Soul, Gate Gourmet i Campos Estela.

Carmen Redondo, directora de relacions institucionals de Hispacoop, ha presentat la iniciativa que va llançar fa dos anys aquesta associació per lluitar contra el malbaratament alimentari i conscienciar el consumidor.

Entre les nombroses iniciatives que s’han presentat durant la jornada, cal destacar també To Good To Go, una aplicació mòbil que ajuda a lluitar contra el malbaratament alimentari. La seva Country Manager, Oriol Reül , assegura que cada vegada són més les empreses i consumidors que se sumen al projecte.

A més, l’esdeveniment ha estat l’escenari de la presentació de l’estudi ‘Gestió del rebuig alimentari en la gran distribució’, amb el qual Nielsen i Checkpoint, en col·laboració amb AECOC, han analitzat l’impacte de la pèrdua d’aliments frescos a les grans cadenes de distribució.

Segons les dades de l’informe el 3,5% dels aliments frescos a la distribució no arriben a comercialitzar per diferents raons i, d’aquests, el 2,05 acaben malgastats.

Per seccions, la de fruites i verdures és la que genera major quantitat de productes descartats (el 50% dels participants en l’estudi així ho indica) per davant el peix (42%) i de la carn (8%).

Consultades sobre les fases en què es genera el malbaratament, el 75% de les cadenes participants en l’estudi apunta a la manipulació dels productes per part dels consumidors, mentre que un 42% considera que també es genera pèrdua en la manipulació en la venda assistida i un 33% que assenyala deficiències en el transport des de la plataforma logística fins als punts de venda.

Precisament, la fragilitat en la manipulació dels productes és la principal causant de rebuig de fruites i verdures, segons el 67% dels enquestats, i també del peix(42%), al mateix nivell que la facilitat del gènere per fer-se malbé i la dificultat per controlar la seva rotació.

MILLOR GESTIÓ DELS PRODUCTES DESCARTATS I SUPORT DE LA TECNOLOGIA

D’altra banda, el 67% de les empreses de la gran distribució considera que el malbaratament generat amb la seva activitat és menor o molt menor que fa tres anys. Una de les claus és la millora en la gestió dels productes descartats per a la venda; de fet, un 83% de les empreses enquestades compta en l’actualitat amb una estratègia per optimitzar la identificació i gestió d’excedents.

El 12% d’aquesta potencial pèrdua es destina a la donació, per un 29% que es recupera o es recicla i un 59% que acaba al gestor de residus.

Aquest percentatge d’aliments que acaben malgastats s’explica perquè les cadenes troben serioses dificultats per a la donació de productes com carn i peix, que exigeixen condicions òptimes de transport i conservació per evitar riscos de seguretat alimentària.

Sobre els processos d’identificació del rebuig, el 58% de la potencia pèrdua es localitza a través de protocols de supervisió específics, basats en el control sistemàtic de l’estoc o l’anàlisi visual de gènere. El 17% s’identifica a través de l’úsde tecnologies que generen alertes i un altre 17% es produeix mitjançant l’anàlisi de dates de vida i consum òptim.Només el 8% es detecta a través de l’aspecte dels productes.

Pel que fa a l’estratègia utilitzada per prevenir el malbaratament, el 42% dels distribuïdors es recolza en l’ús de la tecnologia, com APPS per a la gestió del producte no comercialitzable i etiquetes per seguir la vida útil de l’aliment. Al costat d’aquest desenvolupament tecnològic, les cadenes centren les seves estratègies en una millora en la gestió dels estocs, dels processos logístics i una major coordinació entre els departaments implicats en el transport, manipulació i venda de gèner.

Núria de Pedraza Barber, directora de Comunicació i Relacions Institucionals a AECOC, ha assenyalat que “estem en un moment en què cada vegada hi ha més conscienciació respecte al malbaratament, i hem d’aprofitar, ser més sostenibles i contribuir així als Objectius de Desenvolupament Sostenible(ODS). En concret, el malbaratament ilimentari s’engloba sota el Objectiu 12 de Producció i consum responsable, i és tasca de tots aconseguir-ho”.

Per la seva banda, David Pérez del Pino, director general a Checkpoint Systems per a Espanya i Portugal, ha recordat que “la tecnologia juga un papaer important per poder avançar en el objectiu de limitar el malbaratament, ja que ajuda a les empreses a gestionar la vida útil de l’estoc”.

Cristina Blàzquez,Consumer & Shopper Insights Sènior Executive a The Nielsen Company, opina que “estudis com aquest són molt importants perquè ens ajuden a conèixer el punt en què ens trobem pel que fa al malbaratament alimentari i a pensar a on volem arribar. D’aquesta manera, es poden adoptar les solucions més adequades, des del retailer fins al consumidor, per solucionar els problemes que hi ha”.

DADES SOBRE EL MALBARATAMENT ALIMENTARI A LA LLAR

Durant la jornada també s’ha presentat un estudi realitzat per AECOC sobre el malbaratament alimentari que es produeix a les cases. El 91% no tè consciència de tirar aliments, mentre que un 7% si que ha respost que rebutja amb freqüència, D’aquest 7%, els grups majoritaris són gent jove, pertanyents a la Comunitat de Madrid, i families nombroses amb més de 5 membres. No obstant això, d’aquest estudi es treu una lectura positiva, i és que 2/3 dels enquestats tiren menys escombraries que abans.

Deixa un comentari

Retype the CAPTCHA code from the image
Change the CAPTCHA code