Robert Schuman, fa ja 69 anys va dir que “Europa no es farà d’una vegada ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes, que creïn en primer lloc una solidaritat de fet“, Europa se segueix fent cada dia, i d’aquestes accions concretes depèn el seu futur. Igual que la Unió Europea s’ha anat construint pas a pas, l’Economia Circular anirà constituint de manera similar, ja que el model lineal va sent abandonat a poc a poc. Europa, per tant, ha posat rumb cap a l’Economia Circular, que ha arribat per quedar-se i que s’ha de situar en el centre de les polítiques europees durant els propers anys.
Estratègia de la UE per al plàstic en una economia circular: És la primera estratègia d’aquest estil creada a nivell internacional. Per impulsar el mercat dels plàstics reciclats, la Comissió ha posat en marxa una campanya de compromís voluntari. Desenes d’empreses ja han assumit compromisos al respecte, la qual cosa augmentarà el mercat de plàstics reciclats en almenys un 60% d’aquí al 2025. Per tancar la bretxa existent entre l’oferta i la demanda de plàstics reciclats, la Comissió va posar en marxa la aliança Circular sobre els plàstics, formada per les parts interessades clau de la indústria que subministren i utilitzen plàstics reciclats.
Més recentment, es va aprovar al Parlament Europeu l’acord assolit amb el Consell, per a la prohibició de plàstics d’un sol ús a partir de 2021. Els productes que deixaran de ser comercialitzats a partir d’aquesta data seran:
• coberts de plàstic d’un sol ús (culleres, forquilles, ganivets i escuradents),
• plats de plàstic d’un sol ús,
• palletes,
• bastonets de cotó per a les orelles fabricats en plàstic,
• palets de plàstic per sostenir globus, i
• plàstics oxodegradables (el plàstic es fragmenta en partícules diminutes, però que en una primera fase no poden ser assimilades per les plantes) i contenidors alimentaris i tasses de poliestirè
Existeix, a hores d’ara, un esborrany i s’espera que en els pròxims mesos s’adopti una directiva sobre Plàstics d’un sol ús que desenvolupi més en profunditat aquestes qüestions. De moment, s’espera que en adoptar aquestes mesures es “reduirà la factura dels danys mediambientals en 22.000 milions d’euros, que és el cost estimat de la contaminació per plàstic a la UE fins al 2030”.
Innovació i inversions: La Plataforma de suport financer a l’economia circular ha elaborat unes recomanacions per millorar la financiabilidad dels projectes d’economia circular, coordinar les activitats de finançament i compartir bones pràctiques. La Plataforma col·laborarà amb el Banc Europeu d’Inversions prestant assistència financera i explotant les sinèrgies amb el pla d’acció per finançar el desenvolupament sostenible.
• Conversió dels residus en recursos: Al juny de 2018, va entrar en vigor una normativa revisada sobre residus, incloent noves taxes de reciclatge o un règim jurídic clarificat dels materials reciclats i mesures reforçades de prevenció i gestió de residus, incloent les deixalles marins .
• Processos de disseny i producció circulars: Mitjançant la implantació del pla de treball sobre disseny ecològic 2016-2019, la Comissió ha promogut encara més el disseny circular dels productes, així com els objectius d’eficiència energètica.
Al marge de les mesures adoptades en virtut del Pla d’Acció, la UE desenvolupa en els últims anys una sèrie d’accions complementàries destinades a la implantació de l’economia circular, entre les quals es poden destacar els programes de finançament per a la innovació i recerca de l’economia circular que, juntament amb les relatives a la millora del disseny dels productes, són els pilars per generar una economia sostenible. Gràcies a programes com Horitzó 2020, LIFE o COSME s’han finançat projectes de recerca sobre canvi climàtic, sobre ciutats sostenibles, o de suport a les PIMES per la seva transició cap a models de negoci circulars.
De la mateixa manera, amb la creació del Fons Europeu per a Inversions Estratègiques ( “Pla Juncker”), destinat a “impulsar el creixement econòmic i la competitivitat a llarg termini a la Unió Europea”, s’han mobilitzat al voltant de 315 mil milions d’èuros en inversions destinats per aconseguir l’optimització de recursos en determinats sectors que han patit les majors retallades en inversió, com són la bioeconomia, l’agricultura de precisió o la infraestructura hidràulica.
Malgrat totes aquestes i altres mesures que la UE ha adoptat, i que l’economia circular ja és una tendència irreversible, el camí és encara llarg i, sense anar més lluny, la petjada ecològica del continent segueix sent enorme, tal com denunciar WWF aquest mateix mes de maig, en el seu informe “Viure per sobre dels límits de la naturalesa a Europa”, en el qual informa de com Europa ha consumit els seus recursos naturals per a tot 2019 en tot just quatre mesos, el que es tradueix en que el ritme de producció és l’equivalent al de 2,2 Planetes.
De la mateixa manera, l’escepticisme i comprensible temor de certs sectors que es veuen amenaçats per la rapidesa amb què avancen els canvis i la manca de voluntat de certs grups polítics, fan que encara Europa trobi importants pedres en el seu camí cap a la transició.
Els desafiaments a què ha d’enfrontar-Europa, en aquest sentit, són encara nombrosos i importants. La primitiva UE, els orígens es remunten a les primeres Comunitats Europees, va néixer per unir Europa, per reconstruir el continent de la desolació causada per la Guerra i, el motor que va inspirar el va canviar i la via per la qual es va consolidar la reconciliació, va ser l’economia, la posada en marxa de polítiques i mecanismes comuns a través dels quals els Estats Fundadors i els que han anat adherint després compartien recursos, coneixements, treballadors, projectes i idees, fins convertir la UE en el que és avui en dia , molt més que una unió de mercat.
Actualment, quan Europa encara es recupera de les últimes crisis que ha travessat i quan, tot i que la crispació social i l’enfrontament entre els seus estats està molt lluny de semblar-se als que es van viure en els temps que van propiciar la creació de les Comunitats Europees, han arribat a comprometre la supervivència de la UE, el Continent necessita un nou al·licient, un revulsiu que aconsegueixi tornar a portar confiança i esperança als europeus i, novament, l’economia, aquesta vegada amb la seva renovada visió circular, amb tots els beneficis que aspira a aconseguir, ha de ser la que ho faci possible. Aquest mes de maig també han estat les eleccions al Parlament Europeu, i aviat sabrem quina serà la propera configuració de la Comissió Europea, esperem que els òrgans executius i legislatius de la Unió prenguin consciència de la importància de la transició cap a una economia circular i que continuïn treballant per consolidar-nos com a líders a nivell mundial en aquest sentit.
