UN CANVI DE RUMB PER AFRONTAR ELS REPTES DEL CANVI CLIMÀTIC, REVERTIR LA DEGRADACIÓ I GARANTIR LA PROSPERITAT FUTURA.

Europa necesita accions “urgents” per afrontar la pèrdua de biodiversitat, els impactes del canvi climàtic i l’hiperconsum de recursos natruals si vol cumplir amb els objectius climàtics fitxats per 2030.

 

I, a més l’actual sistema energètic no ens permetrà assolir tampoc la neutralitat climàtica fixada per al 2050, assenyala l’informe mediambiental, considerat el “més ampli” fet sobre Europa.

Aquestes són les principals conclusions de “Medi ambient europeu: estat i perspectives” (# SOER 2020), L’informe quinquenal difós aquest dimecres per l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), que parla de reptes d’una escala i una urgència “sense precedents”.

“Les tendències mediambientals generals a Europa no han millortat des del últim informe de 2015. Aquest anàlisi i ressalta que mentre la majoria dels objectius de 2020 no serán assolits, sobretot els de biodiversitat, encara hi ha una oportunitat per als de llarg termini i els de 2030 i 2050”, assenyala l’AEMA.

EL SOER 2020 reconeix progressos “significatius” les últimes dues dècades en àrees com mitigació de canvi climàtic, reducció d’emissions de gasos hivernacle, pol·lució atmosfèrica i gestió de residus, però adverteix de danys i canvis “irreversibles” si no s’augmenten i acceleren les accions.

En l’àrea de la biodiversitat, la que ofereix el progrés “més descoratjador”, dels 13 objectius marcats per al 2020 només és probable que s’aconsegueixin dos, els de designació d’àrees terrestres i marines protegides, i si es manté la tendència, això accentuarà el deteriorament de la natura i la pol·lució de l’aire, aigua i sòl.

La AEMA ressalta per exemple que entre 1990 i 2015 hi ha hagut una caiguda del 32% en espècies d’aus al continent i considera que l’impacte de la pèrdua de la biodiversitat és “tan catastròfic” com el canvi climàtic.

L’actual sistema no permetrà assolir neutralitat climàtica a 2050 a Europa.

En altres apartats com el de retallada d’emissions de gasos hivernacle respecte al 1990, tot i els progressos, la projecció per 2030 amb les mesures existents seria del 30% i, amb altres addicionals, del 36%, per sota del objectiu del 40% i lluny del 50 o 55% que proposa la Comissió Europea.

L’actual sistema energètic no ens permetrà assolir tampoc la neutralitat climàtica fixada per al 2050, assenyala l’informe mediambiental, considerat el “més ampli” fet sobre Europa.

Les emissions de CO2 en el sistema de mobilitat són gairebé un 30% més grans que el 1990 i les de nous cotxes de passatgers segueixen creixent; el dièsel representava el 2017 el 2017 el 72% de el combustible venut per a transport de carretera, sector en què les renovables suposen el 7,4%, enfront de l’objectiu del 10% el 2020.

La millora en la qualitat de l’aire no ha impedit que uns 400.000 europeus moren cada any de forma prematura per exposició a partícules fines en l’atmosfera i gairebé un de cada cinc pateixen alts nivells de soroll cada dia.

Revertir la situació: on actuar?

Assolir una Europa hipocarbónica i sostenible encara és possible. L’informe destaca set àmbits clau en què hauran de prendre mesures audaços perquè Europa pugui reconduir la situació i assolir els objectius i ambicions fitxats per 2030 i 2050.

  1. Aprofitar tot el potencial de les politiques mediambientals vigents. La seva plena aplicació permetria a Europa avançar un llarg tros en l’assoliment dels seus objectius mediambientals per a 2030.
  2. Convertir la sostenibilitat en el marc de tota política. El desenvolupament de marcs polítics a llarg termini amb objectius vinculants, començant per sistema d’alimentació, els productes químics i l’aprofitament de terra, impulsarà i guiarà accions coherents en diferents àmbits polítics i en la societat.
  3. Liderar l’acció internacional cap a la sostenibilitat. La UE han d’utilitzar la seva influència diplomàtica i econòmica per promoure l’adopció d’acords internacionals ambiciosos en àmbits com la biodiversitat i l’ús dels recursos.
  4. Fomentar la innovació en tota la societat. El canvi de rumb actual dependrà estretament de que sorgeixin i es generalitzin diverses formes d’innovació que poden donar lloc a noves maneres de pensar i de viure.
  5. Ampliar les inversions i reorientar el sector financer per donar suport a empreses i a projectes sostenibles. Això requereix invertir en el futur aprofitant al màxim els fons públics per donar suport a la innovació i les solucions basades en la naturalesa, buscant la sostenibilitat i donar suport a la innovació i les solucions basades en la naturalesa, buscant la sostenibilitat i donant suport a les regions i els sectors afectats. Això també implica fer que el sector financer participi en la inversió sostenible mitjançant l’aplicació i la millora de el pla d’acció financera sostenible de la UE.
  6. Gestionar els riscos i garantir una transició socialment justa. L’èxit de la transició cap a la sostenibilitat exigirà que les societats reconeguin els possibles riscos, les oportunitats i els compromisos, i dissenyin vies per gestionar-los. Les polítiques nacionals i de la UE tenen un paper essencial en la consecució de “transicions justes” assegurant que ningú quedi enrere.
  7. Crear més coneixements i competències tècniques. Per a això, cal centrar-se en comprendre els sistemes que generen pressions mediambientals, les vies cap a la sostenibilitat, les iniciatives prometedores i els obstacles que impedeixen el canvi. És imprescindible desenvolupar més capacitats que permetin manejar-nos en un món en ràpid canvi invertint en educació i competències.

“Europa ha de fer millor les coses, encarar reptes d’una altra manera i repensar inversions. Aconseguir les fites exigirà millor implementació i coordinació de polítiques i accions addicionals per a un canvi fonamental en els sistemes de producció i consum “, ha dit el director executiu de l’AEMA, Hans Bruyninckx.

Bruyninck considera que el medi ambient europeu està en un “punt d’inflexió” i que “els reptes urgents requereixen solucions sistèmiques urgents”, que afecten tant a l’activitat econòmica com a l’estil de vida.