Els investigadors de ETH Zurich están reexaminant les causes de l’erosió de la terra a tot el món, i han descobert que els mateixos paîsos tenen una influencia sorprenentment fort en el seu sòl. Aquest “efecte de país” no es va detectar anteriorment
L’erosió de terra és un problema global que amenaça la seguretat alimentària i el funcionament dels ecosistemes. Té un efecte advers en l’aigua i l’aire i, per descomptat, a terra mateix. També produeix una sèrie d’efectes perjudicials; Els agricultors, per exemple, han de compensar la pèrdua de productivitat natural de terra augmentant el seu ús de fertilitzants. Tal com están les coses el sòl es perd a un ritme significativament més gran del que s’està creant. Atès que les indústries agrícolas i forestals simplement no poden funcionar sense sòl, molts governs están tractant de combatre l’erosió en els seus països.
L’erosió de terra té una gran quantitat de causes, moltes de les quals encara no es coneixen bé. Encara no sabem, per exemple, si, i de fet, com diferents països influeixen en l’erosió de les seves terres. La investigación fins ara s’ha centrat a identificar relacions reciproques conegudes com correlacions, com el fet que l’erosió és més severa en els paîsos pobres que als rics. Identificar eles efectes causal, d’altra banda, ha estat i segeuix sent molt difícil.
TELEDETECCIÓ I MODELATGE DE L’EROSIÓ DE TERRA
David Wupper i Robert Finger de el Grup d’Economia i Politica Agrícola de ETH Zurich i Pasquale Borrelli de la Universitat de Basilea s’han emprat imatges satèl·lit i nombroses fonts de dades per investigar les causes socioeconòmiques de l’erosió de terra a tot el món.
Sobre la base de dades de teleledetecció d’alta resolución i motes altres fonts de dades, els investigadors van crear un mapa d’erosió del món. Amb l’ajuda d’un model estadístic, els investigadors van investigar si la taxa d’erosió generalment està canviant continuament a través de l’espai, però “salta” abruptament en les fronteres de país. Tals “salts” abruptes en les fronteres polítiques revelen la influencia dels paîsos que queden a l’esquerra i la dreta de les fronteres.
En un segon mapa, els investigadors també van modelar la taxa potencial d’erosió natura. Això els va permetre veure com de gran és la diferencia entre l’erosió actual i la natural i si hi ha discontinuïtats naturals en la taxa d’erosió a les fronteres polítiques.
LES FRONTERES NACIONALS REVELEN ON L’EROSIÓ ÉS ANORMALMENT ALTA
Va ser a través d’aquest enfocament que Wupper i Finger han pogut identificar “l’efecte país” com a causa de l’erosió de terra. Els investigadors presenten les seves troballes en un estudi publicat recentment a la revista Nature Sustaniability.
Aquest efecte de país és més visible al llarg de les fronteres polítiques, ja que aquestes àrees ofereixen la millor base per comparar observacions. “la velocitat a la qual esl sòls s’erosionen depèn en gran mesura de quin costat de la frontera i, en conseqüencia, en quin país es trova terra”, diu l’autor principal David Wupper.
Per il·lustrar el seu enfocament, els investigadors utilitzen l’illa d’Hisaniola, llar d’Haití i la República Dominicana, com a exemple. En la seva forma natural seria molt baixa perquè aquesta vegetació protegiria el sòl de la pluja.
En realitat però, els investigadors van trovar que al llarg de la frontera, els sóls d’Haití perden 50 tones més per any i per hectárea que els de la República Dominicana. Wupper explica que si Hispaniola no hagués estat sotmesa a intervenció humana i encara estigués en el seu estat natural, no hi hauria un fort augment de l’erosió de terra al llarg de la frontera. “Però la presencia de tal augment apunta a entitats politiques, no a fronteres naturals”, asegura.
L’erosió diferencial al llarg de la frontera dels dos estats del Carib és extremadament alta: 30 vegades més alta que la mitjana mundia, que segons els càlculs dels investigadors és de 1,4 tones per any i hectárea de terra cultivable. En comparació, la taxa d’erosió de Alemanya és 0,2 tones menor que la dels països veïns. Els investigadors consideren que això és molt positiu perquè suggereix que l’erosió també és força baixa en els països que voregen Alemanya “Les nostres troballes il·lustren com d’inconsistent és el patró observat a tot el món”, diu Wupper. La major influencia d’un país en l’erosió de terra és la aseva agricultura i la forma en què els agricultors conreen terra allà. No obstant això, el nivel d’igressos en un país en particular no té influencia.
ALT POTENCIAL
A més de destacar les falles i les deficiències en la protecció de terra, l’estudi també mostra que hi ha un clar potencial perquè els països millorin la seva protección de terra i la forma en què ho fan. Fingger explica que abans de l’estudí ningú es va adonar de la gran influencia que oferriria “l’efecte país”. En el passat, l’erosió de terra havia estat vista com un problema predominantment Local. “Ara hem demostrat que els factors a major escala també influeixen fortament en l’erosió en un país determinat”. diu
A més, el mètode dels investigadors de ETH Zurich es pot utilitzar per determinar si les mesures que els països prenen per millorar la protecció de terra són efectives o no. Una d’aquestes mesures, per exemple, és la introducció d’incentius econòmics per encoratjar una major cobertura de terra o un conreu reduïda. No obstant això, les mesures per protegir contra l’erosió també poden donar lloc a nous conflictes d’interès si, per exemple, el cultiu reduïda condueix a un major ús de pesticides per al control de males herbes. “La base per a una bona formulació de polítiques referent a això és identificar i quantificar aquests objectius en conflicte”, diu Finger.
Finger i Wupper ja estan treballant en un estudi de seguiment per investigar tals compensacions. Planegen fer servir la mateixa metodologia per quantificar el conflicte d’interessos que s’enfronten tots els països entre augmentar els seus rendiments i conservar l’aigua.
