IPCC: “Les Decions que Adpotem ara són fonamentals per al Futur dels Oceans i la Criosfera”

En l’últim informe especial del Grup Intergovenamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) es destaca la necessitat d’actuar amb caràcter urgent per tal de prioritzar iniciatives oportunes, ambicioses i coordinades que permetin abordar canvis perdurables en els oceans i la criosfrera que no tenen precedents. En l’informe es posen de manifest els beneficis que suposaria l’adopció de mesures d’adaptació ambicioses i eficaços en pro del desenvolupament sostenible i , al revés , s’evidencia que postergarlas comportaria un increment dels costos i els riscos.

Els oceans i la criosfera les zones congelades del planeta exerceixen una funció decisiva per a la vida a la Terra. Un total de 670 millions de persones que viuen en regions d’alta muntanya i 680 milions de persones que habien en zones costaneres de baixa altitud depenen directament d’aquests sistemes. A més, quatre milions de persones viuen permanentment a la regió àrtica, i els petits Estats insulars en desenvolupament són la llar de 65 milions de persones.

L’escalfament global ja és d’un 1º C pel que fa als nivells preindustrials a causa de les emisions de GEH passades i presents, i hi ha proves aclaparadores que això comporta conseqüències greus per als ecosistemes i les persones. Els oceans s’han escalfat, la seva acidesa ha augmentat i la seva productivitat ha minvat. La fusió de les glaceres i dels mantells de gel provoca la pujada del nivell del mar, i els fenòmens extrems costaners són cada vegada més violents.

En l’informe especial sobre l’oceà i la criosfera en un clima canviant, elaborat per l’IPCC           i aprovat el 24 de setembre de 2019 pers 195 governs membres que conformen aquest òrgan, es brinden nous indicis que evidencien els beneficis de la limitació de l’escalfament global al nivell més baix possible, d’acord amb l’objectiu de la limitació de l’escalfament global al nivell més baix possible, d’acord amb l’objectiu que els propis governs es van marcar en l’Acord de París de 2015. Una reducció urgent de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, limita la magnitud dels canvis en els oceans i la criosfera i permet preservar els ecosistemes i els mitjans de subsistència que depenen d’aquestes regions,

Per a l’elaboració de l’informe, més de 100 autors de 36 països han aqvaluat la bibliografica científica més recent sobre els oceans i la criosfera en un clima cnaviant, i han citat aproximadament 7000 publicacions científiques.

L’informe especial de l’IPCC és una contribució científica fonamental per als líders mundials que es congregaran en properes negociacions sobre clima i medi ambient, com el 25è període de sessions de la Conferència de les Parts en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que tindrà lloc a Xile al desembre.

CANVIS PRODUNDS EN LES REGIONS D’ALTA MUNTANYA QUE AFECTEN LES COMUNITATS D’ALTRES ZONES.

Segons l’informe, els habitants de les regions de muntanya estan cada vegada més exposades a perills i canvis en la disponibilitat d’aigua.

Les glaceres, la neu, el gel i el permafrost estan disminuint i ho seguiran fent, i segons les projeccions això augmentarà els perills per a les persones, per exemple, en forma d’esllavissades de terra, allaus, despreniments de roques i inundacions.

Es preveu que les glaceres de menors dimensions situats, entre altres llocs, a Europa, Àfrica Oriental, la regió tropical dels andes i Indonèsia perdran més del 80% de la seva actual massa de gel d’aquí a 2100 en un escenari d’altres emissions. El retrocés de la criosfera en regions d’alta muntanya seguirà incidint negativament en les activitats d’oci, el turisme i el patrimoni cultural.

A mesura que les glaceres de muntanya retrocedeixen, també es veu afectada la disponibilitat d’aigua i la qualitat d’aquest recurs aigües avall, i això repercuteix en nombrosos sectors, com l’agrícola i l’hidroelèctric.

“Els canvis en la disponibilitat d’aigua no només perjudicaran els habitants d’aquestes regions d’alta muntanya, sinó també a comunitats situades molts quilòmetres aigües avall”, va dir Panmao Zhai, copresident del Grup de Treball i de l’IPCC. “Limitar l’escalfament propiciaria la seva adaptació als canvis en el subministrament d’aigua a les zones muntanyoses i limitaria els riscos relacionats amb el fenòmens perillosos de muntanya”, ha detallat.”la gestió integrada de l’aigua i la cooperació transfronterera brinden oportunitats per abordar els impactes d’aquests canvis en els recursos hídrics.

FUSIÓ DELS GELS I PUJADA DEL NIVELL DEL MAR

 

Les glaceres i els mantells de gel de les regions polars i de muntanya perdem massa, i això contribueix no només a l’acceleració de la pujada del nivell del mar, sinó també a l’expansió de les aigües càlides en els oceans.

Durant el segle XX, L’elevació del nivell del mar a escala mundial ha estat d’uns 15cm, però el ritme actual s’ha més que duplicat (3,6mm anuals) i no deixa d’accelerar-, segons s’evidencia en l’informe.

El nivell del mar seguirà pujant durant segles. D’aquí a 2100 podria arribar a registrar una elevació d’entre aproximadament 30 i 60 cm fins i tot encara que s’aconsegueixi una reducció dràstica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i l’escalfament blobal es mantingui molt per sota de 2º C.No obstant això, si les emissions continuen augmentat amb força, la pujada del nivell de les aigües podria ser de l’ordre de 60 a 110cm.

“En els últims decennis, el nivell del mar ha pujat cada vegada més ràpid a causa de les creixents aportacions d’aigua dels mantells de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida, sense oblidar altres factors contribuents, com l’aigua procedent del desglaç de les glaceres i l’expansió tèrmica de l’aigua deguda a l’augment de la seva temperatura”, va apuntar Valérie MassonDelmotte, copresidenta del grup de treball i de l’IPCC.

“En aquesta nova avaluació també s’ha revisat a l’alça la contribució prevista del mantell de gel de l’Antàrtida a l’elevació del nivell del mar d’aquí a 2100 en un context d’altres emissions de gasos d’efecte hivernacle”, va dir. “L’ampli ventall de projeccions sobre el nivell que arribarà al mar a 2100 i en endavant depèn de la reacció dels mantells de gel a l’escalfament, especialment a l’Antàrtida, i aquesta és una qüestió encara subjecta a importants incerteses”.

MAJOR FREQÜÈNCIA D’EPISODIS DE NIVELL DEL MAR EXTREM

La pujada del nivell del mar incrementarà la freqüència dels episodis de nivell de la mar extrem que tenen lloc, per exemple, durant les marees altres i les tempestes intenses. Les dades indiquen  que amb cada grau d’escalfament addicional, aquells fenòmens que en el passat es produïen un cop cada 100 anys tindran periodicitat anual a mitjan segle en moltes regions,, agreujant els riscos a què estan exposades moltes illes petites i ciutats costaneres de baixa altitud.

Si no es destinen grans inversions a fins d’adaptació, estarien exposades a riscos d’inundació cada vegades més grans, segons s’explica en l’informe. Així doncs, és probable que algunes nacions insulars deixin de ser habitables a causa dels canvis en els oceans i la criosfera provocats pel clima, segons l’informe, però segueix sent molt difícil avaluar els llindars d’habitabilitat.

La intensificació dels vents i les precipitacions associats als ciclons tropicals aguditzen els episodis de nivell de la mar extrem i els riscos costaners. Els perills seran encara més greus arran de l’augment en la intensitat i la magnitud mitjanes de les marees meteorològiques i els acumulats de precipitació deguts als ciclons tropicals, en particular en un context de manteniment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a nivells alts.

“Ja s’estan aplicant diverses estratègies d’adaptació, sovint en resposta a inundacions, i en l’informe es destaca la diversitat d’opcions disponibles en cada context per a l’elaboració de respostes integrades que permetin anticipar-se a tota la gamma de pujades futures del nivell de la mar”, va afirmar la senyora Masson-Delmotte.

CANVIS EN ELS ECOSISTEMES OCEÀNICS

En l’informe es constata que l’escalfament dels oceans i els canvis en la seva química ja ocasionen alteracions en espècies de tots els nivells de la trama alimentària oceànica, i això repercuteix en els ecosistemes marins i les persones que en depenen.

Fins ara, els oceans han absorbit més del 90% de l’excés de calor del sistema climàtic. D’aquí a 2100, absorbiran entre dos i quatre vegades més calor que en el període comprès entre 1970 i el moment actual si l’escalfament global es limita a 2º C, però si les emissions són més elevades, l’absorció serà entre cinc i set vegades més gran. L’escalfament dels oceans redueix la barreja entre capes d’aigua i, com a conseqüencia, el subministrament d’oxigen i nutrients per a la vida marina.

La freqüència de les onades de calor marines s’ha duplicat des de 1982 i la seva intensitat no deixa de créixer. Les projeccions apunten a un increment addicional en la seva freqüència, durada, extensió i intensitat. Amb un escalfament de 2º C, la seva freqüencia serà 20 vegades més gran en comparació amb els nivells preindustrials, però si les emissions continuen augmentant amb força, la seva freqüència serà 50 vegades més gran.

Des del decenni de 1980, els oceans han absorbit entre el 20 i el 30% de les emissions de diòxid de carboni antropogèniques, i això ha causat la seva acidificació. Una incorporació continuada de carboni als oceans d’aquí a 2100 exacerbarà l’augment d’acidesa de les seves aigües.

L’acidificació i l’escalfament dels oceans, la pèrdia d’oxigen i els canvis en el subministrament de nutrients ja afecten la distribució i l’abundància de la vida marina a les zones costaneres, en alta mar i al fons marí.

Els canvis en la distribució de les poblacions de peixos han reduït el potencial de captures a nivell mundial. En el futur, disminuirà encara més en algunes regions, en particular en els oceans tropicals, però augmentarà en altres, com per exemple a l’Àrtic. Les comunicats que depenen en gran mesura dels productes alimentaris marins poden veure confrontades amb riscos per a la salut nutricional i la seguretat alimentària dels seus integrants.

 

PERDUA DE GEL MARI A L’ÀRTIC I DESGLAÇDEL PERMAFROST

A l’Àrtic els valors mensual d’extensió del gel marí disminueixen per a tots els mesos de l’any, i el seu gruix no deixa de minvar. L’estabilització de l’escalfament global en 1,5º C pel que fa als nivells preindustrials suposaria que el gel desapareixeria de l’oceà Àrtic al setembre- el mes amb menor extensió de gel només un cop cada 100 anys. No obstant això amb un escalfament global de 2ºC, aquesta circumstància podria arribar a produir-se cada tres anys..

Algunes poblacions de l’Ártic, en especial els pobles indígenes, ja han ajustat els seus patrons de desplaçament i caça en funció de l’estació i de la seguretat de les condicions de la terra, el gel i la neu, mentre que algunes comunitats costaneres s’han previst la seva relocalització. L’èxit de la seva adaptació dependrà dels recursos financers, les capacitats i el suport institucional, es precisa en l’informe.

El terreny de permafrost congelat durant molts anys, és objecte d’escalfament i desglaç, i les projeccions apunten a un desglaç generalitzat d’aquest tipus de terreny durant el segle XXI. Fins i tot encara l’escalfament global es limiti a valors molt inferiors a 2ºC, aproximadament el 25% del permafrost a prop de la superfície (3-4 metres de profunditat) s’haurà desglaçat d’aquí a 2100. Si les emissions de gasos d’efecte hivernacle continuen augmentant amb força, hi ha la possibilitat que es perdi prop del 70% del permafrost que es troba prop de la superficie.

Així mateix, el permafrost de les regions àrtica i boreal emmagatzema grans quantitats de carboni orgànic, pràcticament el doble de carboni que el contingut en l’atmosfera, i el seu desglaç podria incrementar notablement la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Resulta difícil saber si ja s’està produint un alliberament net de diòxid de carboni o metà a causa de l’actual desglaç del permafrost àrtic. En el futur, un major creixement de la vegetació pot potenciar la capacitat d’emmagatzematge de carboni del sòl i compensar l’alliberament d’aquest element deguda al desglaç del permafrost, però no en un grau suficient per a la magnitud dels grans canvis que poden produir-se a llarg termini.

Els incendis forestals alteren els ecosistemes en la majoria de les regions boreals i de tundra, així com també a les zones de muntanya.

ACCIÓ URGENT

En l’informe s’arriba a la conclusió que una reducció marcada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la protecció i la restauració dels ecosistemes, i una gestió acurada de l’ús dels recursos naturals permetria preservar els oceans i la criosfera com a font d’oportunitats que ajudin a adaptar-se als canvis futurs, limitin els riscos per als mitjans de subsistència i proporcionin múltiples beneficis addicionals al conjunt de la societat.

“Només podrem mantenir l’escalfament global molt per sota de 2 ° C pel que fa als nivells preindustrials si apliquem transicions sense precedents en tots els aspectes de la societat, per exemple, en els àmbits de l’energia, la terra i els ecosistemes, les zones urbanes i les infraestructures, i la indústria. L’adopció de polítiques climàtiques ambicioses i la reducció de les emissions imprescindible per donar compliment a l’Acord de París també protegiran els oceans i la criosfera i, en última instància, permetran vetllar pel conjunt de la vida a la Terra “, va explicar Debra Roberts, copresidenta del Grup de Treball II de l’IPCC.

En l’Informe especial sobre els oceans i la criosfera en un clima canviant, l’IPCC proporciona els millors coneixements científics dels que es disposa perquè governs i comunitats puguin adoptar mesures en les que apliquen aquests coneixements científics al seu propi context per abordar canvis inevitables i escenaris futurs versemblants amb vista a limitar la magnitud dels riscos i els impactes climàtics.

En l’informe es proporcionen indicis que evidencien els beneficis de combinar coneixements científics amb sabers locals i ancestrals per elaborar estratègies adequades de gestió dels riscos associats al canvi climàtic i potenciar la seva resiliència. Es tracta del primer informe de l’IPCC en què es remarca la importància de l’educació per fomentar els coneixements sobre el canvi climàtic, els oceans i la criosfera.