FRANÇA: EL PROJECTE DE LLEI SOBRE ECONOMIA CIRCULAR I LA LLUITA CONTRA EL MALBARAMENT, ARA A L’ASSEMBLEA NACIONAL.

El projecte de Llei sobre l’economia circular i la lluita contra el malbaratament ha entrat a l’Assemblea Nacional després d’un controvertit debat al Senat.

El text de la llei d’economia circular (LEC, per les sigles en espanyol) promulgat per Brune Poirson, Secretària d’Estat de el Ministeri francès de Transició Ecològica, va sortir considerablement enfortit del seu pas pel Senat. Representants d’administracions locals, gestors de residus i , en última instància, senadors, han modificat en gran mesura el text que ha passat de 13 a 77 articles i subpunts.

La Secretària d’Estat, Brune Poirson, intentarà reintroduir el dipòsit per reciclar envasos de begudes, suprimit pels senadors a favor d’un dipòsit de reutilització. Una qüestió controvertida al país veí que resta visibilitat als avenços significatius continguts en el text. Un d’ells, és la millora de la informació al consumidor sobre el producte que preveu adquirir. Per lluitar contra l’obsolescència programada dels productes, l’embalatge haurà de proporcionar informació sobre l’index de reparabilitat a partir de 2021, i amb posterioritat, per 2024, un índex de durabilitat. Per als aparells electrodomèstics i alguns productes electrònics, un “comptador d’ús”.

El gest de triatge esperat també s’ha d’indicar mitjançant el logotip de Triman, si el producte és susceptible de classificar separadament (i no només si és susceptible de reciclar-se). Haurà abandonar-se el punt verd (dues fletxes verdes i blanques que indiquen el pagament per la prestació d’un servei que l’empresa envasadora adherida realitza a un éco-organisme com Eco-emballatges per al reciclatge dels envasos i així donar compliment a la legislació), una font de confusió per al consumidor.

El projecte de llei també preveu reforçar l’objectiu de reducció dels residus produïts: 15%, en volum, entre 2020 i 2030. Al voltant del 5% en pes dels residus domèstics hauran de reutilitzar-se. Els senadors van abordar els plàstics d’un sol ús, arribant fins i tot a prohibir la distribució gratuïta d’ampolles de plàstics en instal·lacions públiques i locals comercials. En els comerços i botigues, els consumidors poden servir productes a granel, en un recipient “visiblement net i adptat” (a criteri del comerciant).

En l’àmbit del malbaratament, el text de el projecte de Llei reforça i complementa la llei Garot que prohibeix la destrucció d’aliments no venuts estenent-la a productes no alimentaris. Així, els productes electrònics, els articles retornats o retornats de la venda per internet, les peces tèxtils i altres estocs no venuts ja no podran ser destruïts, sinó que hauran de ser donats, reutilitzats o reciclats. Tot i que no s’impedeix que els comerciants a través d’una xarxa internacional exportin aquest productes no peribles a un altre lloc.

Es enforteixen la governança i la transparència dels esquemes de responsabilitat ampliada del productor(RAP). A les 14 families de productes principals la fi de vida és gestionaat o finançat pels seus productors, s’agreguen sis noves: joguines, tovalloletes (esteses a bolquers), cigarrets, articles esportius i de lleure, productes de bricolatge i jardineria, i gomes de mastegar. Es podrien afegir materials de construcció si els objectius per reduir els dipòsits il·legals i recollir els residus classificats no es compleixen per 2022. A més, “durant els treballs de demolició o de rehabilitació significativa d’edificis, els responsalbe de l’obra ha de fer un diagnòstic relacionat amb la gestió dels productes, materials i residus resultants d’aquests treballs. Aquest diagnòstic proporciona la informació necessària sobre productes, materials i residus amb vista a la seva reutilització, com a prioritat, o quan aquesta no sigui possible, a la seva valorització”, recull el text. Els eco-organismes(els scrab tal com es coneixen a Espanya) hauran de publicar les dades sobre el seu acompliment i seran sancionats en cas d’incompliment dels seus objectius.

Es recomana l’ús de materials reciclats en tots els segments. “Per aconseguir els objectius de reciclatge establerts per la llei (objecte d’aquesta notícia) o el dret de la Unió Europea i per donar suport als fluxos de reciclatge material, la comercialització de certs productes i materials pot estar subjecta a l’acompliment d’un percentatge mínim de incorporació de material reciclat, a excepció dels materials derivats de les matèries primeres renovables, sempre que l’equilibri mediambiental general d’aquesta obligació d’incorporar un percentatge de reciclcatge mínim sigui positiu”, especifica l’article 7 de el projecte de llei.

En termes més generals, l’ecodisseny dels productes és recompensat per un sistema de bonus-malus i sancionat quan s’ignnora. Els productes que depenen d’un esquema de RAP tindran la seva contribució ecològica modulada “en funció de criteris de millorar ambiental, entre els quals s’inclouen la quantitat de material utilitzat, la incorporació de material reciclat, l’ús de recursos renovables, la durabilitat, la compostabilitat, la reparabilitat, les possibilitats de reutilització, la reciclabilitat, l’absència d’ecotoxicitat i de substàncies perilloses”. El text va més enllà, ja que requereix que tots els productors i importadors de productes les vendes superin les 10.000 unitats o que generin més de 10 millions d’euros en facturació s’integrin en un esquema de reciclatge o revisin el disseny d’aquests productes. Per defecte, estaran sotmesos als esquemes de responsabilitat ampliada de productor.

El projecte de Llei, actualment a disposició de l’Assemblea Nacional, serà examinat, en essència, per la Comissió de Desenvolupament Sostenible i Planificació Territorial i, per al dictamen de la Comissió d’Assumptes Econòmics.