FRANÇA: ADOPTADA LA LLEI DE MOBILITATS

El passat 18 novembre la Asemblea Nacional de França va donar llum verda a la Llei d’Orientació Mobilitats (LOM, segons les seves sigles en francès).

El ministre de Transició Ecològica elogia l’adopció de motes mesures per a una mobilitat més neta. Entre ells, la inclusió en la llei de l’objectiu del transport terrestre neutral en carboni per al 2050, amb una reducció del 37,5% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030 i prohibició de vendre vehicles de combustió interna (dièsel i gasolina) per 2040.

La llei estableix l’objectiu de multiplicar per cinc, per 2022, les estacions públiques de càrrega de vehicles elèctrics. Contè diverses mesures per donar suport a la mobilitat elèctrica: equipament obligatori d’aparcaments amb més de deu places d’edificis nous o renovats, creació d’un dret a l’habitatge col·lectiu i simplificació de les regles de votació per a les obres, possibilitat de recàrrega gratuït al lloc de treball. El Ministeri de Transició Ecològica també proposa mesures de suport per a vehicles que funcionen amb gas: la possibilitat de conectar estacions de servei a la xarxa de transmissió de gas, un dispositiu per a l’ús local de biogàs per a la mobilitat.

El text votat també preveu mesures per ecologitzar gradualment les flotes professionals, tant de les autoritats estatals i locals com de les empreses.

La ministra de Transició Ecològica i Solidària, Elisabeth Born, també promou el suport per al desenvolupament de zones de baixes emissions (ZFI). Quinze comunitats s’han embarcat en una iniciativa per a  crear o enfortir aquesta zona per a 2020, per limitar el trànsit a vehicles menys contaminants d’acord amb els criteris de la seva elecció (abast, horaris, tipus de vehicles).

ÚS DE BICILETES TOTALMENT RECONEGUT COM A MITJÀ DE TRANSPORT

La llei també conté altres disposicions. Entre elles , la implementació de el pla de bicicletes té com a objectiu triplicar la participació modal de la bicicleta en 2024 a el 9%: obligació de fer rutes amb bicicleta en cas de treball, realització d’un patró nacional de rutes ciclistes i vies verdes, una prohibició d’estacionament de cinc metres aigües amunt de creus de vianants, senyalització de punts cecs de camions, equips per a trens i autocars, relaxació de les condicions per crear una sala de bicicletes en un condomini.

Un altra mesura emblemàtica de la llei és la creació del paquet de mobilitat sostenible, que reemplaça el límit de quilometratge de bicicleta considerat massa complex. Permet a tots els ocupadors (públics i privats) a que contribueixin a les despeses de desplaçament del seus empleats en automòbil o bicicleta fins a 400 euros per any (€/any) lliures d’impostos i contribucions a la seguretat social. L’Estat ocupador s’ha compromès a implementar el paquet de mobilitat sostenible per a tots els seus agents per una suma de 200€/any.

La llei també estableix un nou marc regulador per a les ofertes de mobilitat de flotació lliure amb  “un esquema d’autorització prèvia emès pel municipi i especificacions definides a nivell local que s’han de complir”, informa el Ministeri francès de Transició Ecològica.

ELIMINAR ÀREES BLANQUES

La LOM també té com a objectiu eliminar les “àrees blanques” de la mobilitat. Per aquesta raó preveu que tot el territori estigui cobert per les autoritats de mobilitat (AOM). El text deixa l’opció a les comunitats, abans de 31 de desembre de 2020, d’aprofitar aquesta competència a través del seu intercomunalidad, Altrament, la jurisdicció tornarà a les regions. “Els plans de mobilitat es creen i reemplaçaran els actuals plans de transport urbà (PDU)”, explica Élisabeth Born.

Unint-se a les crítiques del senat, la Fundació Nicolas Hulot també assenyala el risc que les comunitats no puguin apropiar-se de les eines proposades per falta de mitjans financers addicionals.”Aquest projecte de llei comporta inversions sense precedents: 13.400 milions d’euros en el període de cinc anys”, assenyalen des del Ministeri de Transició Ecològica.

Per als propers mesos, l’aposta és la mobilització dels actors territorials però també de les empreses.