CESE: ES NECESSITA R + D + I, UNA GARANTIA DE SUBMINISTRAMENT DE MATÈRIES PRIMERES I MÉS INICIATIVES PER DESENVOLUPAR EL RECICLATGE DE MATERIALS PROCEDENTS DE BATERIES ANTIGUES

El comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) dóna suport al pla d’acció de la UE per a les bateries elaborat per la Comissió Europea, però assenyala que ha de intensificar-se i aplicar-se ràpidament.

El risc que grans sectors de la indústria automobilística europea traslladin la seva producció a regions properes a les unitats de producció de cèl-lules de bateries, majoritàriament asiàtiques, és real. En el Dictamen elaborat per Colin Lustenhouwer, i aprovat en el ple de juliol, el CESE mostra el seu suport al pla d’acció estratègic per a les bateries de la Comissió Europea, però adverteix que s’ha de reforçar i aplicar ràpidament per evitar el possible trasllat de les fàbriques d’uns tretze milions de treballadors europeus del sector, va afirmar el Sr. Lutenhouwer. Hi ha clarament una sensació generalitzada d’urgència entre els responsables polítics, els científics i les empreses. S’adonen que és tard, fins i tot massa tard.

“Necessitem bateries eficaços, segures i respectuoses amb el medi ambient”

La indústria de les bateries de la UE avança lentament avui en dia, no podem imaginar-nos la nostra vida diària sense bateries: són un component indispensable del nostre telèfon mòbil, ordinador, tauleta i electrodomèstics, però també dels vehicles elèctrics. De moment la UE va a la saga tant pel que fa a desenvolupament com a producció. Europa depèn de tercer països, en particular Àsia. Pràcticament el 85% de totes les nostres bateries provenen de la Xina, el Japó o Corea. La producció europea cobreix tan sols un miserable 3% de la producció mundial, mentre que la dels EUA ascendeix al 15%. En els cotxes elèctrics, les bateries representen entre el 40 i el 50% del seu cost. És probable que aquestes xifres disminueixin en un futur pròxim, donat el ràpid desenvolupament del sector, aplanant el camí perquè la indústria europea compti amb un mercat potencialment enorme.

El primer informe de situació de la Comissió Europea sobre l’execució del pla d’acció estratègic a les bateries, publicat a l’abril de 2019, assenyala que s’han posat en marxa nombroses mesures per garantir que la Unió Europea compti amb una important indústria de bateries. Un exemple és l’Aliança Europea de les Bateries, una plataforma que permet a les empreses, els responsables polítics i els científics treballar junts i coordinar els seus esforços. No obstant, segons el CESE encara queda molt per fer dins de la UE en els propers anys per desenvolupar el sector, especialment en matèria d’inversions i innovació. Les mesures s’haurien d’orientar a assolir el nivell necessari de coneixements tecnològics, garantir el subministrament de matèries primeres necessàries procedents de tercer països i estats membres i vetllar perquè el reciclatge de les bateries es dugui a terme de manera adequada i segura”.

 “L’estratègia per a les bateries no és una acció aïllada, sinó que implica més aviat un enfocament estructural de la política de la UE. Les inversions que es realitzin ara només poden ser visibles en el futur: hi ha un llarg període d’amortització (de vint a trenta anys). Necessitem una política a llarg termini i comptar amb el suport de les administracions nacionals”, va declarar el Sr. Lustenhouwer. Els governs poden impulsar el procés d’inversió, reunint a inversors i promotors.

El punt feble de la UE és la quantitat limitada de matèries primeres de què disposa. Les bateries tradicionals contenen metalls com el liti, el níquel, el manganès i el cobalt, que actualment s’extreuen en petites quantitats. Hi reserves potencials i caldrà explotar-les, encara que de moment sembla que només permetran cobrir entre el 15% i el 20% de la demanda. Haurien de desenvolupar nous tipus de bateria, com les d’estat sòlid, que reduirien considerablement la dependència de les matèries primeres.

En general, la població europea es mostra bastant reticent respecte de les explotacions mineres i la reobertura de les mines abandonades (es produeix la síndrome NIMBY o SPAN: Not in My Back Yard/ Sé però aquí no). “Per tant, cal destacar els efectes positius de l’extracció de matèries primeres amb consciència social i ambiental. És essencial implicar les comunitats locals (“apropiació local”) si volem evitar una oposició a aquestes activitats que impedeixi la seva realització”.

El reciclatge també pot aportar una contribució substancial, per exemple mitjançant l’anomenada “”mineria urbana”” (recuperació d’elements dels productes usats i els residus). No obstant això, les xifres són baixes: aproximadament el 57% de les bateries convencionals no es recicla i el reciclatge dels materials es troba encara en una fase inicial, ja que d’una bateria antiga només es recupera aproximadament un 10%.  Per tant, “Es necessiten més iniciatives pràctiques, especialment per augmentar les quantitats recollides i el percentatge de reciclatge”.

També s’han d’organitzar campanyes d’informació específiques per sensibilitzar els consumidors europeus que la compra de bateries produïdes a Europa aporta molts avantatges respecte de la compra de bateries procedents de tercer països, en els quals els valors humans i les normes de seguretat mediambiental no es respecten necessàriament en la mateixa mesura”, va concloure el Sr. Lustenhouwer.

SEGUIR COM FINS ARA SIGNIFICARIA PERPETUAR L’EXPERTACIÓ DELS NOSTRES PROBLEMES MEDIAMBIENTALS.