LOADING CLOSE

ELS DESAFIAMENTS DEL S.XXI PER AL TRACTAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS URBANES

ELS DESAFIAMENTS DEL S.XXI PER AL TRACTAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS URBANES

L’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) ha publicat un informe que assegura que es necessita més inversió perquè les plantes de tractament d’aigües residuals urbanes siguin aptes per enfrontar els difícils reptes plantejats pels impactes del canvi climàtic.

Molts s’ha fet en les últimes dècades per millorar el tractament d’aigües residuals, d’acord a l’última informació publicada per l’AEMA sobre Desafiaments en el tractament d’aigües residuals urbanes per al S.XXI. La proporció de llars connectades a instal·lacions de tractament varia a tot Europa, des del 97% a Europa occidental i central, fins al voltant del 70% al sud, sud-est i est d’Europa. No obstant això, com assenyala l’AEMA, el tractament d’aigües residuals urbanes ha d’abordar desafiaments com la crisi climàtica, els canvis en la població i els contaminants emergents que requereixen d’una inversió substancial, a més de mantenir la infraestructura existent.

Els fenòmens meteorològics extrems vinculats a la crisi climàtica estan provocant pluges més intenses i freqüents en algunes àrees, però escassetat d’aigua en unes altres, el que afecta el funcionament de les clavegueres pluvials i les plantes de tractament. Les tempestes de pluja excessives poden aclaparar i sobrecarregar els sistemes de clavegueram i provocar desbordaments en les plantes de tractament, mentre que la manca de pluja pot ocasionar problemes en la recollida i tractament de les aigües residuals.

Aquests desafiaments es vénen a sumar a aquells que aborden habitualment les autoritats competents i les empreses de serveis de l’aigua, incloent el finançament de la construcció manteniment, operació i actualització de les plantes, així com l’abastament i el personal adequadament capacitat per brindar les millores necessàries en el tractament d’aigües residuals.

L’informe de l’AEMA també assenyala que, cada vegada, amb més freqüència, es troben en les aigües residuals antibiòtics i altres productes farmacèutics. Aquest productes qímics es troben formant part d’una barreja de productes químics que moltes plantes de tractament no poden abordar de manera fàcil, ja que requereixen tècniques de tractament costoses, més estrictes i intensives en energia.

Les solucions i inversions sostenibles són clau.

L’informe assenyala que els costos d’energia i els escassos recursos són raons per promoure l’eficiència de l’aigua. A més, brinden una oportunitat perquè les plantes de tractament contribueixin més al reciclatge i la reutilització de l’aigua i de la recuperació de materials que, com el fòsfor, es poden recollir durant el cicle de tracgtament. L’informe cita alguns exemples d’inversions que ja s’estan realitzant a tot Europa per millorar la resiliència en l’àmbit del tractament d’aigües residuals, amb l’ús d’estanys de retenció i dipòsits per a aigua de pluja per gestionar els fluxos d’aigua de les inundacions sobtades, o per reutilitzar l’aigua que ha estat tractada i netejada.

Per exemple, a Malta, la planta de tractament d’aigües residuals urbanes de Ta’Bakrat serveix a 434.000 habitants equivalents (pe) i tracta aproximadament el 80% de totes les aigües residuals a Malta. La instal·lació està sotmesa a pressions específiques durant la temporada turística. La inversió en tecnologia de tractament ha ajudat a abordar el problema de l’escassetat d’aigua ja que la instal·lació té com a objectiu proporcionar 7 mil milions de litres d’aigua recuperada per a reg agrícola i recàrrega d’aqüífers cada any. La nova construcció del tractament costa 20 milions d’euros, amb altres 20 milions invertits en infraestructura de reg.

Deixa un comentari

Retype the CAPTCHA code from the image
Change the CAPTCHA code