Els ministres d’Agricultura es reuniran la setmana que ve per discutir el potencial de capturar CO2 atmosfèric a través d’una millor gestió del sòl, mentre la presidència finlandesa del Consell de la UE busca avançar en les converses sobre l’estratègia climàtica a llarg termini d’Europa.
El ministre d’agricultura i silvicultura de Finlàndia, Jari Leppä, ha declara, ha declarat aquesta setmana que esperava un “debat animat” sobre com la UE pot utilitzar la Política Agrícola Comuna (que en l’actualitat està sent reformada per període posterior a 2020), per al segrest de CO2 a terra.
Fins ara la biomassa, en particular els boscos, ha ocupat un lloc destacat en el debat de la UE sobre com aconseguir les ambicions climàtiques. No obstant això, el potencial del segrest de carboni al sòl, que segons Finlàndia podria tenir un “paper fonamental”, ha estat discutit molt menys.
Ben Allan, que dirigeix el programa d’agricultura i gestió de terres a l’iinstitut de Política Ambiental Europea (AEP) amb seu a Brussel·les, va agrair la decisió de Finlàndia d’impulsar el tema en l’agenda política. “El nostre treball sobre el que es necessitaria perquè l’agricultura abast emissions netes zero el 2050 suggereix que podríem veure una reducció de fins al 33% en les emisions el 2050 (en comparació amb 2010) a través de canvis en la producció i l’augment de la captura de carboni en els sòls i la biomassa” va explicar Allan.
Segons s’indica al web de la presidència finlandesa del Consell de la UE, un dels objectius de la reunió informal de ministres d’Agricultura(que se celebrarà entre el 22 i el 24 de setembre, a Hèlsinki) és estimular el debat sobre les oportunitats i els desafiaments de les terres agrícoles en termes de segrest de carboni i encoratjar els Estats membres a actuar. També s’indica que “la quantitat de carboni emmagatzemat en els sòls europeus ha disminuït en les últimes dècades”.
Un informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IOCC) de l’ONU el mes passat va destacar el desastrós impacte del mal maneig de la terra en termes d’emissions globals netes de CO2, el que va portar a les organitzacions ambientalistes a exigir una revisió radical de la política d’ús de la terra de la UE.
Finlàndia va reiterar la seva determinació de negociar un acord sobre un objectiu d’emissions netes zero per al 2050 abans que acabi el seu mandat de sis mesos al capdavant del Consell de la UE al desembre. Polònia, Hongria, Txèquia i Estònia van vetar un intent anterior en els últims dies de la presidència de Romania al juny.
