{"id":6845,"date":"2019-09-30T14:18:07","date_gmt":"2019-09-30T12:18:07","guid":{"rendered":"https:\/\/ecoindustria.net\/?p=6845"},"modified":"2019-09-30T14:44:45","modified_gmt":"2019-09-30T12:44:45","slug":"ipcc-les-decions-aque-adoptem-ara-son-fonamentals-per-al-futur-dels-oceans-i-la-criosfera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ecoindustria.net\/en\/2019\/09\/30\/ipcc-les-decions-aque-adoptem-ara-son-fonamentals-per-al-futur-dels-oceans-i-la-criosfera\/","title":{"rendered":"IPCC: "The decisions we take now are fundamental for the future of the oceans and the cryosphere""},"content":{"rendered":"
En l\u2019\u00faltim informe especial del Grup Intergovenamental d\u2019Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic (IPCC) es destaca la necessitat d\u2019actuar amb car\u00e0cter urgent per tal de prioritzar iniciatives oportunes, ambicioses i coordinades que permetin abordar canvis perdurables en els oceans i la criosfrera que no tenen precedents. En l\u2019informe es posen de manifest els beneficis que suposaria l\u2019adopci\u00f3 de mesures d\u2019adaptaci\u00f3 ambicioses i efica\u00e7os en pro del desenvolupament sostenible i , al rev\u00e9s , s\u2019evidencia que postergarlas comportaria un increment dels costos i els riscos.<\/strong><\/h5>\n

Els oceans i la criosfera les zones congelades del planeta exerceixen una funci\u00f3 decisiva per a la vida a la Terra. Un total de 670 millions de persones que viuen en regions d\u2019alta muntanya i 680 milions de persones que habien en zones costaneres de baixa altitud depenen directament d\u2019aquests sistemes. A m\u00e9s, quatre milions de persones viuen permanentment a la regi\u00f3 \u00e0rtica, i els petits Estats insulars en desenvolupament s\u00f3n la llar de 65 milions de persones.<\/p>\n

L\u2019escalfament global ja \u00e9s d\u2019un 1\u00ba C pel que fa als nivells preindustrials a causa de les emisions de GEH passades i presents, i hi ha proves aclaparadores que aix\u00f2 comporta conseq\u00fc\u00e8ncies greus per als ecosistemes i les persones. Els oceans s\u2019han escalfat, la seva acidesa ha augmentat i la seva productivitat ha minvat. La fusi\u00f3 de les glaceres i dels mantells de gel provoca la pujada del nivell del mar, i els fen\u00f2mens extrems costaners s\u00f3n cada vegada m\u00e9s violents.<\/p>\n

En l\u2019informe especial sobre l\u2019oce\u00e0 i la criosfera en un clima canviant, elaborat per l\u2019IPCC\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 i aprovat el 24 de setembre de 2019 pers 195 governs membres que conformen aquest \u00f2rgan, es brinden nous indicis que evidencien els beneficis de la limitaci\u00f3 de l\u2019escalfament global al nivell m\u00e9s baix possible, d\u2019acord amb l\u2019objectiu de la limitaci\u00f3 de l\u2019escalfament global al nivell m\u00e9s baix possible, d\u2019acord amb l\u2019objectiu que els propis governs es van marcar en l\u2019Acord de Par\u00eds de 2015. Una reducci\u00f3 urgent de les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle, limita la magnitud dels canvis en els oceans i la criosfera i permet preservar els ecosistemes i els mitjans de subsist\u00e8ncia que depenen d\u2019aquestes regions,<\/p>\n

Per a l\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019informe, m\u00e9s de 100 autors de 36 pa\u00efsos han aqvaluat la bibliografica cient\u00edfica m\u00e9s recent sobre els oceans i la criosfera en un clima cnaviant, i han citat aproximadament 7000 publicacions cient\u00edfiques.<\/p>\n

L\u2019informe especial de l\u2019IPCC \u00e9s una contribuci\u00f3 cient\u00edfica fonamental per als l\u00edders mundials que es congregaran en properes negociacions sobre clima i medi ambient, com el 25\u00e8 per\u00edode de sessions de la Confer\u00e8ncia de les Parts en la Convenci\u00f3 Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Clim\u00e0tic, que tindr\u00e0 lloc a Xile al desembre.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

CANVIS PRODUNDS EN LES REGIONS D\u2019ALTA MUNTANYA QUE AFECTEN LES COMUNITATS D\u2019ALTRES ZONES.<\/h5>\n

Segons l\u2019informe, els habitants de les regions de muntanya estan cada vegada m\u00e9s exposades a perills i canvis en la disponibilitat d\u2019aigua.<\/p>\n

Les glaceres, la neu, el gel i el permafrost estan disminuint i ho seguiran fent, i segons les projeccions aix\u00f2 augmentar\u00e0 els perills per a les persones, per exemple, en forma d\u2019esllavissades de terra, allaus, despreniments de roques i inundacions.<\/p>\n

Es preveu que les glaceres de menors dimensions situats, entre altres llocs, a Europa, \u00c0frica Oriental, la regi\u00f3 tropical dels andes i Indon\u00e8sia perdran m\u00e9s del 80% de la seva actual massa de gel d\u2019aqu\u00ed a 2100 en un escenari d\u2019altres emissions. El retroc\u00e9s de la criosfera en regions d\u2019alta muntanya seguir\u00e0 incidint negativament en les activitats d\u2019oci, el turisme i el patrimoni cultural.<\/p>\n

A mesura que les glaceres de muntanya retrocedeixen, tamb\u00e9 es veu afectada la disponibilitat d\u2019aigua i la qualitat d\u2019aquest recurs aig\u00fces avall, i aix\u00f2 repercuteix en nombrosos sectors, com l\u2019agr\u00edcola i l\u2019hidroel\u00e8ctric.<\/p>\n

\u201cEls canvis en la disponibilitat d\u2019aigua no nom\u00e9s perjudicaran els habitants d\u2019aquestes regions d\u2019alta muntanya, sin\u00f3 tamb\u00e9 a comunitats situades molts quil\u00f2metres aig\u00fces avall\u201d, va dir Panmao Zhai, copresident del Grup de Treball i de l\u2019IPCC. \u201cLimitar l\u2019escalfament propiciaria la seva adaptaci\u00f3 als canvis en el subministrament d\u2019aigua a les zones muntanyoses i limitaria els riscos relacionats amb el fen\u00f2mens perillosos de muntanya\u201d, ha detallat.\u201dla gesti\u00f3 integrada de l\u2019aigua i la cooperaci\u00f3 transfronterera brinden oportunitats per abordar els impactes d\u2019aquests canvis en els recursos h\u00eddrics.<\/p>\n

FUSI\u00d3 DELS GELS I PUJADA DEL NIVELL DEL MAR<\/h5>\n

 <\/p>\n

Les glaceres i els mantells de gel de les regions polars i de muntanya perdem massa, i aix\u00f2 contribueix no nom\u00e9s a l\u2019acceleraci\u00f3 de la pujada del nivell del mar, sin\u00f3 tamb\u00e9 a l\u2019expansi\u00f3 de les aig\u00fces c\u00e0lides en els oceans.<\/p>\n

Durant el segle XX, L\u2019elevaci\u00f3 del nivell del mar a escala mundial ha estat d\u2019uns 15cm, per\u00f2 el ritme actual s\u2019ha m\u00e9s que duplicat (3,6mm anuals) i no deixa d\u2019accelerar-, segons s\u2019evidencia en l\u2019informe.<\/p>\n

El nivell del mar seguir\u00e0 pujant durant segles. D\u2019aqu\u00ed a 2100 podria arribar a registrar una elevaci\u00f3 d\u2019entre aproximadament 30 i 60 cm fins i tot encara que s\u2019aconsegueixi una reducci\u00f3 dr\u00e0stica de les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle i l\u2019escalfament blobal es mantingui molt per sota de 2\u00ba C.No obstant aix\u00f2, si les emissions continuen augmentat amb for\u00e7a, la pujada del nivell de les aig\u00fces podria ser de l\u2019ordre de 60 a 110cm.<\/p>\n

\u201cEn els \u00faltims decennis, el nivell del mar ha pujat cada vegada m\u00e9s r\u00e0pid a causa de les creixents aportacions d\u2019aigua dels mantells de gel de Groenl\u00e0ndia i l\u2019Ant\u00e0rtida, sense oblidar altres factors contribuents, com l\u2019aigua procedent del desgla\u00e7 de les glaceres i l\u2019expansi\u00f3 t\u00e8rmica de l\u2019aigua deguda a l\u2019augment de la seva temperatura\u201d, va apuntar Val\u00e9rie MassonDelmotte, copresidenta del grup de treball i de l\u2019IPCC.<\/p>\n

\u201cEn aquesta nova avaluaci\u00f3 tamb\u00e9 s\u2019ha revisat a l\u2019al\u00e7a la contribuci\u00f3 prevista del mantell de gel de l\u2019Ant\u00e0rtida a l\u2019elevaci\u00f3 del nivell del mar d\u2019aqu\u00ed a 2100 en un context d\u2019altres emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle\u201d, va dir. \u201cL\u2019ampli ventall de projeccions sobre el nivell que arribar\u00e0 al mar a 2100 i en endavant dep\u00e8n de la reacci\u00f3 dels mantells de gel a l\u2019escalfament, especialment a l\u2019Ant\u00e0rtida, i aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 encara subjecta a importants incerteses\u201d.<\/p>\n

MAJOR FREQ\u00dc\u00c8NCIA D\u2019EPISODIS DE NIVELL DEL MAR EXTREM<\/h5>\n

La pujada del nivell del mar incrementar\u00e0 la freq\u00fc\u00e8ncia dels episodis de nivell de la mar extrem que tenen lloc, per exemple, durant les marees altres i les tempestes intenses. Les dades indiquen\u00a0 que amb cada grau d\u2019escalfament addicional, aquells fen\u00f2mens que en el passat es produ\u00efen un cop cada 100 anys tindran periodicitat anual a mitjan segle en moltes regions,, agreujant els riscos a qu\u00e8 estan exposades moltes illes petites i ciutats costaneres de baixa altitud.<\/p>\n

Si no es destinen grans inversions a fins d\u2019adaptaci\u00f3, estarien exposades a riscos d\u2019inundaci\u00f3 cada vegades m\u00e9s grans, segons s\u2019explica en l\u2019informe. Aix\u00ed doncs, \u00e9s probable que algunes nacions insulars deixin de ser habitables a causa dels canvis en els oceans i la criosfera provocats pel clima, segons l\u2019informe, per\u00f2 segueix sent molt dif\u00edcil avaluar els llindars d\u2019habitabilitat.<\/p>\n

La intensificaci\u00f3 dels vents i les precipitacions associats als ciclons tropicals aguditzen els episodis de nivell de la mar extrem i els riscos costaners. Els perills seran encara m\u00e9s greus arran de l\u2019augment en la intensitat i la magnitud mitjanes de les marees meteorol\u00f2giques i els acumulats de precipitaci\u00f3 deguts als ciclons tropicals, en particular en un context de manteniment de les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle a nivells alts.<\/p>\n

\u201cJa s\u2019estan aplicant diverses estrat\u00e8gies d\u2019adaptaci\u00f3, sovint en resposta a inundacions, i en l\u2019informe es destaca la diversitat d\u2019opcions disponibles en cada context per a l\u2019elaboraci\u00f3 de respostes integrades que permetin anticipar-se a tota la gamma de pujades futures del nivell de la mar\u201d, va afirmar la senyora Masson-Delmotte.<\/p>\n

CANVIS EN ELS ECOSISTEMES OCE\u00c0NICS<\/h5>\n

En l\u2019informe es constata que l\u2019escalfament dels oceans i els canvis en la seva qu\u00edmica ja ocasionen alteracions en esp\u00e8cies de tots els nivells de la trama aliment\u00e0ria oce\u00e0nica, i aix\u00f2 repercuteix en els ecosistemes marins i les persones que en depenen.<\/p>\n

Fins ara, els oceans han absorbit m\u00e9s del 90% de l\u2019exc\u00e9s de calor del sistema clim\u00e0tic. D\u2019aqu\u00ed a 2100, absorbiran entre dos i quatre vegades m\u00e9s calor que en el per\u00edode compr\u00e8s entre 1970 i el moment actual si l\u2019escalfament global es limita a 2\u00ba C, per\u00f2 si les emissions s\u00f3n m\u00e9s elevades, l\u2019absorci\u00f3 ser\u00e0 entre cinc i set vegades m\u00e9s gran. L\u2019escalfament dels oceans redueix la barreja entre capes d\u2019aigua i, com a conseq\u00fcencia, el subministrament d\u2019oxigen i nutrients per a la vida marina.<\/p>\n

La freq\u00fc\u00e8ncia de les onades de calor marines s\u2019ha duplicat des de 1982 i la seva intensitat no deixa de cr\u00e9ixer. Les projeccions apunten a un increment addicional en la seva freq\u00fc\u00e8ncia, durada, extensi\u00f3 i intensitat. Amb un escalfament de 2\u00ba C, la seva freq\u00fcencia ser\u00e0 20 vegades m\u00e9s gran en comparaci\u00f3 amb els nivells preindustrials, per\u00f2 si les emissions continuen augmentant amb for\u00e7a, la seva freq\u00fc\u00e8ncia ser\u00e0 50 vegades m\u00e9s gran.<\/p>\n

Des del decenni de 1980, els oceans han absorbit entre el 20 i el 30% de les emissions de di\u00f2xid de carboni antropog\u00e8niques, i aix\u00f2 ha causat la seva acidificaci\u00f3. Una incorporaci\u00f3 continuada de carboni als oceans d\u2019aqu\u00ed a 2100 exacerbar\u00e0 l\u2019augment d\u2019acidesa de les seves aig\u00fces.<\/p>\n

L\u2019acidificaci\u00f3 i l\u2019escalfament dels oceans, la p\u00e8rdia d\u2019oxigen i els canvis en el subministrament de nutrients ja afecten la distribuci\u00f3 i l\u2019abund\u00e0ncia de la vida marina a les zones costaneres, en alta mar i al fons mar\u00ed.<\/p>\n

Els canvis en la distribuci\u00f3 de les poblacions de peixos han redu\u00eft el potencial de captures a nivell mundial. En el futur, disminuir\u00e0 encara m\u00e9s en algunes regions, en particular en els oceans tropicals, per\u00f2 augmentar\u00e0 en altres, com per exemple a l\u2019\u00c0rtic. Les comunicats que depenen en gran mesura dels productes alimentaris marins poden veure confrontades amb riscos per a la salut nutricional i la seguretat aliment\u00e0ria dels seus integrants.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

PERDUA DE GEL MARI A L\u2019\u00c0RTIC I DESGLA\u00c7DEL PERMAFROST<\/h5>\n

A l\u2019\u00c0rtic els valors mensual d\u2019extensi\u00f3 del gel mar\u00ed disminueixen per a tots els mesos de l\u2019any, i el seu gruix no deixa de minvar. L\u2019estabilitzaci\u00f3 de l\u2019escalfament global en 1,5\u00ba C pel que fa als nivells preindustrials suposaria que el gel desapareixeria de l\u2019oce\u00e0 \u00c0rtic al setembre- el mes amb menor extensi\u00f3 de gel nom\u00e9s un cop cada 100 anys. No obstant aix\u00f2 amb un escalfament global de 2\u00baC, aquesta circumst\u00e0ncia podria arribar a produir-se cada tres anys..<\/p>\n

Algunes poblacions de l\u2019\u00c1rtic, en especial els pobles ind\u00edgenes, ja han ajustat els seus patrons de despla\u00e7ament i ca\u00e7a en funci\u00f3 de l\u2019estaci\u00f3 i de la seguretat de les condicions de la terra, el gel i la neu, mentre que algunes comunitats costaneres s\u2019han previst la seva relocalitzaci\u00f3. L\u2019\u00e8xit de la seva adaptaci\u00f3 dependr\u00e0 dels recursos financers, les capacitats i el suport institucional, es precisa en l\u2019informe.<\/p>\n

El terreny de permafrost congelat durant molts anys, \u00e9s objecte d\u2019escalfament i desgla\u00e7, i les projeccions apunten a un desgla\u00e7 generalitzat d\u2019aquest tipus de terreny durant el segle XXI. Fins i tot encara l\u2019escalfament global es limiti a valors molt inferiors a 2\u00baC, aproximadament el 25% del permafrost a prop de la superf\u00edcie (3-4 metres de profunditat) s\u2019haur\u00e0 desgla\u00e7at d\u2019aqu\u00ed a 2100. Si les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle continuen augmentant amb for\u00e7a, hi ha la possibilitat que es perdi prop del 70% del permafrost que es troba prop de la superficie.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, el permafrost de les regions \u00e0rtica i boreal emmagatzema grans quantitats de carboni org\u00e0nic, pr\u00e0cticament el doble de carboni que el contingut en l\u2019atmosfera, i el seu desgla\u00e7 podria incrementar notablement la concentraci\u00f3 de gasos d\u2019efecte hivernacle a l\u2019atmosfera. Resulta dif\u00edcil saber si ja s\u2019est\u00e0 produint un alliberament net de di\u00f2xid de carboni o met\u00e0 a causa de l\u2019actual desgla\u00e7 del permafrost \u00e0rtic. En el futur, un major creixement de la vegetaci\u00f3 pot potenciar la capacitat d\u2019emmagatzematge de carboni del s\u00f2l i compensar l\u2019alliberament d\u2019aquest element deguda al desgla\u00e7 del permafrost, per\u00f2 no en un grau suficient per a la magnitud dels grans canvis que poden produir-se a llarg termini.<\/p>\n

Els incendis forestals alteren els ecosistemes en la majoria de les regions boreals i de tundra, aix\u00ed com tamb\u00e9 a les zones de muntanya.<\/p>\n

ACCI\u00d3 URGENT<\/h5>\n

En l\u2019informe s\u2019arriba a la conclusi\u00f3 que una reducci\u00f3 marcada de les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle, la protecci\u00f3 i la restauraci\u00f3 dels ecosistemes, i una gesti\u00f3 acurada de l\u2019\u00fas dels recursos naturals permetria preservar els oceans i la criosfera com a font d\u2019oportunitats que ajudin a adaptar-se als canvis futurs, limitin els riscos per als mitjans de subsist\u00e8ncia i proporcionin m\u00faltiples beneficis addicionals al conjunt de la societat.<\/p>\n

“Nom\u00e9s podrem mantenir l’escalfament global molt per sota de 2 \u00b0 C pel que fa als nivells preindustrials si apliquem transicions sense precedents en tots els aspectes de la societat, per exemple, en els \u00e0mbits de l’energia, la terra i els ecosistemes, les zones urbanes i les infraestructures, i la ind\u00fastria. L’adopci\u00f3 de pol\u00edtiques clim\u00e0tiques ambicioses i la reducci\u00f3 de les emissions imprescindible per donar compliment a l’Acord de Par\u00eds tamb\u00e9 protegiran els oceans i la criosfera i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, permetran vetllar pel conjunt de la vida a la Terra “, va explicar Debra Roberts, copresidenta del Grup de Treball II de l’IPCC.<\/p>\n

En l’Informe especial sobre els oceans i la criosfera en un clima canviant, l’IPCC proporciona els millors coneixements cient\u00edfics dels que es disposa perqu\u00e8 governs i comunitats puguin adoptar mesures en les que apliquen aquests coneixements cient\u00edfics al seu propi context per abordar canvis inevitables i escenaris futurs versemblants amb vista a limitar la magnitud dels riscos i els impactes clim\u00e0tics.<\/p>\n

En l’informe es proporcionen indicis que evidencien els beneficis de combinar coneixements cient\u00edfics amb sabers locals i ancestrals per elaborar estrat\u00e8gies adequades de gesti\u00f3 dels riscos associats al canvi clim\u00e0tic i potenciar la seva resili\u00e8ncia. Es tracta del primer informe de l’IPCC en qu\u00e8 es remarca la import\u00e0ncia de l’educaci\u00f3 per fomentar els coneixements sobre el canvi clim\u00e0tic, els oceans i la criosfera.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

The latest special report of the Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) highlights the need to act urgently in order to prioritize timely, ambitious and coordinated initiatives that allow addressing lasting changes in the oceans and the cryosphere which are unprecedented. The report highlights the benefits that would [...]<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":6846,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[192,183,1],"tags":[197,317,316,318,279,313,314,263,315],"class_list":["post-6845","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia","category-empresa","category-general","tag-contaminacio","tag-ecosistemes-oceanics","tag-efecte-hivernacle","tag-escalfament-dels-oceans","tag-gasos-defecte-hivernacle","tag-gels","tag-nivell-del-mar","tag-oceans","tag-permafrost"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ecoindustria.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6845","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ecoindustria.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ecoindustria.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecoindustria.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecoindustria.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6845"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/ecoindustria.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6845\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6851,"href":"https:\/\/ecoindustria.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6845\/revisions\/6851"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecoindustria.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6846"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ecoindustria.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6845"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ecoindustria.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6845"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ecoindustria.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6845"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}